La 7a funció del llenguatge : la intriga d’una recerca


Coberta La setena funció del llenguatgeLa lingüística analitza el llenguatge i la semiologia la interpretació dels signes. Quina de les dues intervé més en l’assoliment del poder de la paraula?

Laurent Binet, en el seu llibre La septième fonction du langage. Éditions Grasset & Fasquelle, 2015; traduït al català el 2016 com La setena funció del llenguatge [1], construeix una novela de ficció, amb personatges i fets reals, on aborda aquest tema sense complexes, gràcies a una certa perspectiva satírica i l’ús de la paròdia.

Els protagonistes i la trama

L’autor ens presenta un thriller policíac, amb les seves escenes d’acció, de suspens i un ús de recursos propis del gènere. En aquest cas per tractar-se d’una investigació acadèmica la parella protagonista que ha de resoldre l’enigma està formada per un expert i escèptic policia i un jove i àvid professor doctorant. Tots dos es trobaran al mig de les disputes lingüístiques de la França de la segona meitat del segle XX,  en ple auge de la semiologia i l’estructuralisme, i on els personatges reals  aniran apareixent amb franca versemblança  i els fets  reals s’aniran esdevenint i creuant amb la trama de la novela.

No volem desvetllar gaires coses més del guió per tractar-se justament d’un thriller. Com és sabut,  la clau de l’èxit d’aquest gènere literari rau en la justa dosificació de la informació vàlida o supèrflua fins al desvetllament de la intriga que ha de servir com a desenllaç del relat.

Tanmateix ens agradaria comentar, pel que fa a la localització de l’acció, que tot i que s’esdevé a França als anys 80 i que comença a Paris, passa per Bolonya, Ithaca (Estats Units d’Amèrica), Venècia, i  acaba a Nàpols. 

Per altra banda voldríem mencionar alguns dels personatges reals que apareixen  i que intervenen de forma destacada en l’argument.

Dins de la lingüística els principals personatges són els següents: [2]

 Roland Barthes  Roman Jakobson  Umberto Eco
 Roland Barthes  Roman Jakobson  Umberto Eco  Michel Foucault
Louis Althusser  Phillippe Sollers  Julia Kristeva  Bernard-Henri Lévy
 Louis Althusser  Phillippe Sollers  Julia Kristeva  Bernard-Henri Lévy
 Tzvetan Todorov  John Langshaw Austin  John Searle  Jacques Derrida
 Tzvetan Todorov  John Langshaw Austin  John Searle Jacques Derrida

També intervenen altres personatges destacats d’àmbits diferents. Per exemple, de la política: François Mitterrand, Giscard d’Estaing, Michel Rocard, Laurent Fabius, Jack Lang; del cinema: Michelangelo Antonioni i Monica Vitti; i de l’esport: Björn Borg i John McEnroe.


La intriga d’una recerca : les funcions del llenguatge

Pel que fa a l’enigma del títol del llibre, es parteix de les anomenades funcions del llenguatge que són sis i les va descriure el lingüista rus Roman Jakobson. Es detallen a les pàgines 138-139 del llibre

Funció Posa èmfasi Explicació
1. Referencial Context Els mots emprats remeten a una realitat concreta, sobre la que es dona informació
2. Emotiva o expressiva Emissor Manifesta la posició de l’emissor respete del missatge
3. Conativa Receptor Interpel·la al receptor
4. Fàtica Canal Considera la comunicació com un fi en si mateixa, la garanteix i valida
5. Metalingüística Codi Comprova la comprensió entre emissor i receptor
6. Poètica Forma La dimensió estètica (Poètica i Retòrica)

Aquesta presentació de les sis funcions acceptades pot tenir diferents formats [3] i [4]

El títol del llibre prové de la pista de l’existència d’una setena funció que el mateix Jakobson ja apuntava, segons ens explica el jove professor a la pàgina 140 del llibre:
“Funció màgica o encantatòria : la conversió d’una tercera persona, absent o inanimada, en destinatària d’un missatge conatiu”
Com exemple posava un fragment de la Bíblia “Atura’t , sol, a Gabaon, atura’t, lluna, a la Vall d’Aialon. I el sol es va aturar, i la lluna es va parar” (Josué 10,12)
El mateix protagonista ho enllaça amb les teories de John Langshaw Austin sobre els actes de parla, tema de la seva tesi. Seguint a Austin la defineix com “funció performativa: la capacitat que tenen alguns enunciats de realitzar el que enuncien gràcies al mateix fet d’enunciar.” Pàg, 250. D’algun manera es pot sintetitzar en la sentència: “Quan dir és fer”
Exemples:  Quan l’alcalde diu: “Jo us declaro marit i muller”; quan el jutge diu: “Us condemno a la pena màxima”; quan el president diu: “La sessió es dóna per clausurada”; o simplement quan diem: “T’ho prometo”
El fet mateix de pronunciar aquestes frases fa acomplir el que enuncien.
Austin encara va més enllà, i al llibre ara és Eco qui ens ho explica.
Quan diem a l’entrar en una sala “Fa calor aquí”, no és només la constatació de la temperatura;  estem convidant als que estan allà a que obrin la finestra o posin la refrigeració
Quan preguntem  a algú “Saps quina hora és” no li estem demanant si sap o no llegir les agulles del rellotge o entendre els aparells digitals, sinó que volem que ens digui l’hora que és.

Parlar és un acte locutori perquè consisteix en dir alguna cosa. Però també és un acte il.locutori o perlocutori ja que fa fer alguna cosa. És el que es coneix com l’ús performatiu del llenguatge. On performar és la traducció del mot anglès perform : realitzar, actuar, complir, exercir, executa, … fer.

Portat a l’extrem, algú que dominés aquesta setena funció podria convèncer  qualsevol persona de fer qualsevol cosa.
Exemples: fer estafes,  vendre tota mena de productes imaginables, seduir tots els homes i totes les dones, captivar multituds, provocar revolucions, … guanyar eleccions en un país…

Estil i edició

El llibre, malgrat la sobrecàrrega de noms coneguts es llegeix molt bé i és força entretingut. La traducció de Josep Alemany és acurada. L’edició d’Edicions de 1984 es fa dins la col·lecció Mirmanda i per a la coberta l’Estudi Satué ha seguit la foto de JF Paga que ja es fa servir en la coberta original.

Coberta La setena funció del llenguatge
Francès Anglès Castellà Català

Tot i que les cobertes anglesa i castellana segueixen el contingut de l’obra, la foto moguda de Roland Barthes li dóna un toc a l’estil Francis Bacon molt propi de l’època en la que se situa el llibre. Relat per cert en el que entren pensadors, polítics i esportistes, però no gaires -per no dir cap- artistes plàstics.
Pel que fa a l’estil ens ha sorprès com l’autor dóna una vida fictícia a personatges reals i com falca fets històrics autèntics amb el relat inventat.
Hi ha qui no estarà d’acord amb aquestes línies perquè considerarà que no es pot dir que es tracti d’un relat versemblant.  Per a aquests cal recordar que la sàtira no s’alimenta de versemblança, sinó de bon humor intel·ligent. I valgui com a mostra, un fragment de la pàgina 217, on de nou és Eco qui ens parla, ara referint-se a Barthes i a la semiologia:

“D’en Roland he après una gran lliçó de semiologia: assenyalar amb el dit qualsevol esdeveniment de l’univers i declarar que significa alguna cosa. No es cansava de repetir que el semiòleg, quan passeja pel carrer, ensuma la significació on els altres veuen esdeveniments. Sabia que tothom diu alguna cosa amb la manera de vestir-se, d’agafar el got, de caminar…”

És pràcticament segur que Barthes mai va dir aquestes paraules i, menys, per tant, que les pogués mencionar Eco. Però com a definició no està malament, és força gràfica. I a més, pel que sembla, a l’erudit catedràtic de la Universitat de Bolonya li encantava repetir el que deien els altres.

 

 

 

 

Bibliografia

[1] Binet, Laurent, La setena funció del llenguatge. Traducció de Josep Alemany. Barcelona ; Edicions de 1984, 2016. (Mirmanda ; 153). ISBN 9788415835943

[2] Les fotografies dels intel·lectuals estan extretes de:
Roland BarthesJohn Langshaw Austin, Umberto Eco, Michel Foucault, Louis Althusser, Phillipe Sollers, Julia Kristeva, Tzvetan Todorov, Roman Jakobson, John Searle, Jacques Derridà, Bernard-Henri Lévy

[3] http://blocs.xtec.cat/domenec/2010/12/21/les-funcions-del-llenguatge/

[4] https://treulallengua.files.wordpress.com/2015/10/image6.jpg

 

Altres ressenyes

  1. Novetat editorial:”La setena funció del llenguatge” de Laurent Binet, traducció de Josep Alemany. 06.10.2016 [Blog] Edicions de 1984
  2. La funció performativa : La setena funció del llenguatge» de Laurent Binet [La Vanguardia]. Marius Serra. 23.01.2017 [Blog] Edicions de 1984
  3. Llegir i escriure : la setena funció del llenguatge (de Laurent Binet) 16/04/2017 [Blog] GentNormal
  4. Nopca, Jordi Laurent Binet: “la lluita pel control del llenguatge és més ferotge que mai” Llegim. Ara. 21/10/2016
  5. Narbona, Rafael. El poder de las palabras. Revista de Libros, Septiembre 2018
  6. Vicente, Álex. “Quien controla el lenguaje tiene el poder”El País. Cultura. 05/12/2016
  7. La septième fonction du langage. Roman. [Blog]. Grasset
  8. Kirtov, Viktor. Qui a tué Roland Barthes : Le polar de la rentrée  21/08/2015  [Blog] Phillipe Sollers : Sur et autour de Sollers

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *