Angela Davis, icona de la rebel·lió coherent


Angela Davis  és, per la seva trajectòria vital, una autèntica icona del comunisme, del feminisme i  sobretot de la negritud.

Arran de la investidura de doctor honoris causa que li va fer la Universitat Pompeu Fabra, el passat 9 de març de 2021 [1] , i de les conferències impartides darrerament al CCCB de Barcelona [2], la seva figura i la seva obra han tornat a primer pla. També hi contribueixen diferents llibres recentment apareguts on s’associen diferents conceptes i reivindicacions amb el moviment negre d’alliberament

 

 

 

 

 

 

 

La idea de revolució encara és vigent. [3]

 

 

 

 

 

 

 

 

No vam implantar el socialisme al món, però vam descobrir que els canvis havien de ser molt més profunds i molt més complexos. I en el transcurs d’aquestes lluites van sorgir moltes preguntes que ens van permetre sembrar la llavor de nous camps d’estudi i de nous moviments; però també, el que segurament encara és més important, de noves preguntes: per sobre de tot, la pregunta sobre la relació entre racisme i capitalisme. [La revolució avui [3], pàg. 8]

 

Jo defenso ardentment les causes del moviment LGTB, però també he de dir que l’aparició de la igualtat matrimonial com a exigència principal constitueix un procés d’assimilació. Sempre m’he fet aquesta pregunta: per què no podem exigir els drets civils com ara la igualtat matrimonial però deixant clar que això no és cap pas cap a l’alliberament? Per què costa tant deixar clar que, de fet, es tracta d’una institució opressiva basada en els conceptes de propietat, distribució i herència? [La revolució avui [3], pàg. 19]

 

En tant que em reconec com a feminista, sempre m’ha semblat evident que qualsevol feminisme que privilegiï els qui ja tenen privilegis no significarà res per a les dones pobres, les dones de classe treballadora, les dones negres, les dones transgènere o les dones transgènere negres. [La revolució avui [3], pàg 20]

 

 

Hi ha altres lluites al món del mateix tarannà. [4]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La discriminació envers els negres continua i pren diferents expressions. [5]

 

 

 

 

 

 

 

Las seva vida és un exemple de discriminació rebuda i de lluita per desenmascarar-la i erradicar-la. [6]

 

 

 

 

 

 

 

 

Els Rolling Stones li van dedicar la cançó Sweet Black Angel  (1972), inclosa al LP Exile on Main Street, dins la campanya  internacional per demanava el seu alliberament.

Vídeo pujat a Youtube per Ramiro Luna, 08/03/2019

La música i la lletra és de Mick Jagger i Keith Richard. La traducció és nostra

 

Got a sweet black angel
Got a pin up girl
Got a sweet black angel
Up upon my wall

Well, she ain’t no singer
And she ain’t no star
But she sure talk good
And she move so fast

But the gal in danger
Yeah, de gal in chains
But she keep on pushin’
Would ya take her place?

She countin’ up de minutes
She countin’ up de days
She’s a sweet black angel, woh
Not a sweet black slave

Ten little niggers
Sittin’ on de wall
Her brothers been a fallin’
Fallin’ one by one

For a judge they murdered
And a judge they stole
Now de judge he gonna judge her
For all dat he’s worth

Well de gal in danger
De gal in chains
But she keep on pushin’
Would you do the same?

She countin’ up de minutes
She countin’ up de days
She’s a sweet black angel
Not a gun toting teacher
Not a Red lovin’ school mom
Ain’t someone gonna free her
Free de sweet black slave
Free de sweet black slave

Tinc un dolç àngel negre
Tinc una model de póster
Tinc un dolç àngel negra
Penjat a la meva paret.

De fet, no és cap cantant
Tampoc és cap estrella,
Però se sent ben segura parlant
I  se sap escapolir prou de pressa

Però ara la noia està en perill
Sí, l’amenacen les cadenes.
I malgrat tot continua empenyent
No ocuparies el seu lloc?

Està comptant els minuts
Està comptant els dies
És un dolç àngel negre, vaja
no una dolça esclava negra.

Deu negres petits
asseguts a la paret
Els seus germans estan caient
Van caient d’un en un.

Per un jutge que van matar
I un jutge que van robar
Ara és el jutge qui a ella vol jutjar
Per tot el que val i representa

Doncs sí, la noia està en perill
l’amenacen les cadenes.
I malgrat tot continua empenyent
Faries tu el mateix?

Està comptant els minuts
Està comptant els dies
És un dolç àngel negre,
no una mestra de la lluita armada
no una encantadora mare d’escola pèl roja
No hi ha ningú que la pugi alliberar
Lliure dolça esclava negra
Lliure dolça esclava negra

 

 

Bibliografia

[1]  Universitat Pompeu Fabra. Acte d’investidura com a doctora honoris causa per la UPF d’Angela Y. Davis.  09/03/2021.  [Consulta: 24/03/2021]
[2]  Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona. Angela Davis  (Participació en conferències i videoconferències)n [Consulta:24/03/2021]
[3]  Davis, Angela. La revolució avui. Barcelona: CCCB, 2019. (Breus CCCB ;91)  Conferència dins el cicle “Revolució o resistència”. 09.10.2017 ISBN9788409067589
[4]  Davis, Angela. La libertad es una batalla constante : Ferguson, Palestina y los comienzos de un movimiento.  Madrid : Capitan Swing, 2017, ISBN 978849474071
[5] Davis, Angela Y. Podem abolir les presons? Manresa : Tigre de paper, 2020. ISBN 9788416855650
[6] Titeux de la Croix, Sybille; Ameziane, Amazing. Miss Davis : la vida y las luchas de Angela Davis. Barcelona : Flow Press Media, 2020. ISBN 9788412034639

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *