Una cursa contra l’esgotament


Molt s’ha escrit sobre la mítica cursa de 42 Km 195 m.
i segurament es corre el risc de repetir-se. maratobcn_fotoaerea [1]


Ara bé, l’experiència personal, com el seu nom indica, és de cada persona, de cada corredor que s’hi ha volgut acostar.
Nosaltres tenim la nostra i des d’ella voldríem parlar.
Sempre hem intentat fer-la amb cames -amb suficient entrenament-; amb cor -il·lusió per fer-la bé-; i sobretot, amb cap -coneixement per acabar-la també bé.
Sempre hi hem vist dues cares: l’alegria a  l’inici i el patiment cap al final.

josep-rient Km 10,
marató Barcelona 2013
josep-patint Km 35,
marató Barcelona 2013

 

 

 
https://cdn.knightlab.com/libs/juxtapose/latest/embed/index.html?uid=b6dfe932-4001-11e7-a6aa-0edaf8f81e27

 

 

Es tracta d’una prova on un veu que encara que sembli que ja no pot més sempre li surten forces per fer una mica més; on cada passa ens acosta més a la meta fent-nos més forts; una autèntica lluita contra l’esgotament físic i mental.
Sempre present la frase d’en Murakami: “Pain is inevitable. Suffering is optional”.
“El dolor és inevitable, el patiment és opcional”[2]
El dolor no l’anem a buscar, el patiment de l’esforç per aconseguir una fita, sí.

A dia d’avui n’hem fet 21:
taula_21m

Superada la pubàlgia que ens ha tingut dos anys apartats,  aquest any voldríem córrer la 22ena. Hi ha diverses possibilitats. Per la de Barcelona hem fet segurament tard.

Bibliografia

[1]Foto extreta de: “Courir au pays du Barça” Runners.fr Nés pour courir
[Consulta: 07.01.2017]
[2] “El dolor és inevitable. El  patiment és opcional“. Diccitionari. 31 agost 2010
[Consulta: 07.01.2017]

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *