L’amor carnal, una reflexió filosòfica


Carlos Fernández Liria ens planteja en el seu llibre Sexo y filosofia : el significado del amor [1] una reflexió  sobre dos conceptes, sexe i amor, considerats radicalment,  que podríem anomenar filosofia de l’amor carnal.

Fugint dels típics enfocaments d’història de la filosofia i del que diguin els autors de cada època, proposa partir d’un fet de l’experiència humana que ens conmogui per la manera en com se salta, o es pot saltar, totes les regles i costums, com qüestiona el nostre equilibri i com fins i tot fa trontollar la nostra concepció del món. Aquest fet transgressor en paraules de l’autor no és altre que  “fer l’amor” o “follar”. Nosaltres potser preferiríem termes com acte sexual, o pulsió de l’amor carnal.  Certament la tria dels termes mai és neutral. Intuïm que l’autor ha fet la seva tria buscant termes “populars” integradors, i que sobretot conjuntessin els conceptes de sexe i amor.
Aquest afany per fer filosofia, o si es vol, una introducció a la filosofia a l’abast de tothom, porta a l’autor ha incloure sovint en el text cançons populars i poemes d’amor com il·lustratius i explicatius  dels sentiments que ens provoca la força de l’erotisme: des del més profund punyiment fins a la més lluminosa alegria. I és que sexe i amor tenen el seu marc de referència i sistemes de mesurar propis, molt diferents als que solem emprar. La música i la poesia permeten un codi més directe al sentiment, menys mediatitzat, i faciliten una  interpretació més adient al nivell de les emocions.
D’aquesta manera, de la mà del sexe i l’amor,  l’autor ens porta a reflexionar sobre la vida i el temps, la divinitat i l’eternitat, la unitat i la fidelitat, la mort i la immortalitat, les paraules i el llenguatge, el nihilisme i la neurosi, el plaer i el desig , la veritat i la igualtat, la justícia i la llibertat, la bellesa i la fraternitat.

 

Reproduim algun fragment

El amor no pide permiso a la vida para irrumpir en ella. (Pàg. 18)

El amor es una dependencia de independientes que, pudiendo existir por sí mismos, se niegan , sin embargo, a vivir el uno sin el otro,  Schelling, (Pàg. 73-74)

El principio del placer es la guìa que la naturaleza impone para caminar hacia la muerte (conservando la especie). Freud, (Pàg, 148)

El hombre es ese ser que se juega en el sexo su ser (pero lo que se juega es su ser, no su sexo) (Pàg. 152)

Mirando la historia de la humanidad, contemplando algunos miles de años de neolítico, pero, también, viendo a un niño devenir adolescente, a veces da la impresión de que al ser humano le sale tan caro el lenguaje que luego no le quedan ya fuerzas  ni ganas para decir algo interesante. (Pàg. 177)

Para el ser humano, crecer no es sólo dejar atrás la infancia, es abandonarla. No sólo se aleja de la infancia, tiene que perderla, Se acepta la vida adulta. el acceso a la vida lingüística, pero a condición de ritualizar el lenguaje, de filtrarlo con rasgos de carácter y con rasgos culturales, haciendolo pivotar en torno a un álgebra de identificaciones cargadas sexualmente. (Pàg, 220)

El amor acontece cuando, de pronto, la belleza se incrusta en la vida de uno, Ante la belleza , los seres humanos nos sentimos libres. Y ante una belleza correspondida, quizá nos volvemos locos. (Pàg. 234)

Ante la Verdad nos descubrimos como iguales […] Ante la Justicia nos descubrimos como libres [,,,] Ante la Belleza, sentimos que no podemos limitarnos a decir “esto me gusta”, sino que nos vemos impelidos a decir  “esto es bello”. Esto ocurre porque sentimos con fuerza que los demás estàn sintiendo lo mismo que nosotros, Sentimos que estamos sintiendo com el corazón de otro, de todos los otros. Y tenemos la certeza de que por las venas de la humanidad entera, corre una misma sangre. Sentimos lo que Robespierre llamó fraternidad. (Pàg. 239)

 

Bibliografia

[1] Fernández Liria, Carlos. Sexo y filosofía : el significado del amor. Madrid : Akal, 2020. 343 pàgines. ISBN 9788446049135

Altres ressenyes

[2[ Carlos Fernández Liria: «El amor no es racional, pero te coloca en el lugar para razonar». Filosofía&Co. 26/04/2021

[3] Salmerón, Blas,  ¿Hay sexo en la filosofía? ¿Hay filosofía en el sexo? Todo literatura 16/07/202

[4]Montero, Sara. Carlos Fernández Liria: “El sexo es la experiencia más democrática del mundo” Cuartopoder. 30/09/2021

[5] Arroyo, Francesc. Sexo, amor y libertad: los libros de filosofía del otoño. Babelia. 24/09/2020

[6] Martínez, Guillermo. Fernández Liria: “El amor es lo único que consigue que olvidemos nuestras condiciones culturales y económicas” Público 13/09/2020

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *