Enrique Vila-Matas en la seva novel·la Montevideo [1] utilitza la simbologia de la porta com a pas a mig camí entre la realitat i la ficció, com a frontera, franquejable si un s’arrisca, cap a mons imaginaris.
Àgora
2 Pot la intel·ligència artificial (IA) desfer l’enigma dels títols de llibres com El ruido de la cosas al caer [1]? Provem-ho amb les webs d’IA: ChatGPT i Bard.
El per què d’un títol de llibre segons IA
s Llegir el poema Kaddish de Ginsberg suposa topar-se amb un text més propi d’una oració, de frasseig accelerant, de vessament continu d’imatges per descriure el dolor que li ocasionen la malaltia mental i la mort de la mare a un jove estatunidenc a mitjan segle XX. Provem de fer-ne una […]
El Kaddish de Ginsberg : una interpretació
3 Joan-Carles Mèlich proposa en el seu llibre La fragilidad del mundo [1] una anàlisi filosòfica del món actual emprant una raó adaptada als nous temps: la raó desvalguda. Fem-ne un seguiment per esbrinar d’on prové el qualificatiu d’aquesta raó. Foto coberta: The tall windows de Wilhelm Hammershøi L’autor inicia el […]
La raó desvalguda
Jordi Amat ens introdueix en el seu llibre El fill del xofer [1] dins l’entrellat del poder a Catalunya a partir de la biografia d’Alfons Quintà, periodista i advocat, coneixedor i intervinent en les trames que movien el poder polític a Catalunya els anys de la Transició. S’inicia en l’entorn […]
Alfons Quintà : els entremats del poder
Jordi Amat en el seu llibre Vèncer la por : vida de Gabriel Ferrater [1], [2] ens proposa una biografia del literat més enllà del seu mite, esquivant el personatge, fugint de la memòria deformadora, basant-se en fonts primàries, sobretot epistolaris. El resultat és una biografia que pretén acostar-se a […]
Ferrater : una biografia al marge de la memòria
1 Enrique Vila-Matas en el seu llibre Bartleby y compañía [1] proposa un seguiment dels autors literaris que han fet de la negativitat motor generador de literatura. Autors que es caracteritzen per haver-se enfrontat a la dificultat que suposa expressar-se i valorar com interessant la pròpia obra. Considera que per escriure literatura […]
La negativitat generadora de literatura : els Bartleby
Dos filòsofs de la ment es pregunten en sengles articles [1] i [2] sobre si es pot parlar de progrés en el coneixement que aporta la filosofia en tota la seva història. Per una banda, Eric Dietrich considera que, llevat un canvi en el llenguatge i en altres qüestions formals, […]
El progrés de la filosofia
El filòsof de la ciència Philip Kitcher considera en el seu article Philosophy inside out [1] que cal donar la volta a la filosofia per permetre-li respondre millor als dubtes de la nostra època. Centrant-se en la filosofia anglòfona i en John Dewey, declara que no pot ser que per […]
La filosofia girada del revés
L’actual fal·lera per accedir a tota la informació digital que ens envolta no ens porta a prescindir tanmateix de les coses que la produeixen? Una pregungta similar és la que es planteja el filòsof Biung-Chul Han en el seu llibre No-cosas [1]. Coberta edició original en alemany La quantitat […]