El llibre Cos d’Olga Tokarczuk [1] és una narració calidoscòpica de diversos relats que s’apropen a la realitat material i cultural del cos humà en la seva totalitat. La mateixa autora en primera persona o altres personatges de diferents èpoques presenten un mosaic de diferents situacions, sovint formant part d’un viatge, en les que s’intenta descriure el cos humà, tant a nivell anatòmic o fisiològic, com conductual i fins i tot històric i social.

I és que el cos no es pot descriure només per l’espai físic que ocupa en un moment donat. El cos es mou, es relaciona, es transforma amb el temps. I els ulls que el miren també són cos, també són canviants, també són fruit d’un altre lloc, d’un altre temps.

Les situacions van des de petits esquetxos fins a relats de diferent durada que poden anar reapareixent en diversos moments del llibre.

[2] Backer. Lección de anatomía del Dr. Frederik Rysh	[3]Phillip Verheyen i la seva cama amputada

Però avui ja sé una cosa: qui busca ordre que eviti la psicologia. Millor que es decideixi per la fisiologia o la teologia, almenys tindrà un suport sòlid, o en la matèria o en l’esperit; no relliscarà en la psique. La psique és un objecte d’investigació molt insegur, . [Pàg. 16]

La meva síndrome fa que m’atregui tot el que està fet malbé, el que és imperfecte, defectuós, esquerdat. M’interessen unes formes qualssevol, els errors en les obres de creació, els atzucacs, El que havia de desenvolupar-se, però que per algun motiu no s’ha desenvolupat; o tot el contrari, que ha sobrepassat la idea. Tot el que s’aparta de la norma, el que és petit o el que és massa gros, exuberant o incomplet, monstruós i repugnant. Les formes que no conserven la simetria, que es multipliquen, que sobreïxen pels cantons, que broten, o tot el contrari, que redueixen la multiplicitat a la unitat. No m’interessen els esdeveniments repetits, aquells en què les estadístiques es fixen, aquells que tots celebrem amb un somriure alegre, familiar a les cares. La meva sensibilitat és teratològica, té una fília per les estranyeses, Tinc un convenciment incessant i enutjós que és aquí on precisament l’ésser sobresurt a la superfície i revela la seva naturalesa. [Pàg. 21]

L’objectiu del meu pelegrinatge és sempre un altre pelegrí. [Pàg. 23]

[1]
Tokarczuk, Olga. Cos. Rata, 2019. ISBN 9788416738496
Traducció de Xavier Farré Vidal de l’obra: Bieguni

[2]
Adriaen Backer. Lección de anatomia del Dr. Frederyk Rysh. 1670.
Rafa Olalde. Arte y medicina. 24/11/2019- [consulta: 10/01/2022]

[3]
Philip Verheyen diseccionando su pierna amputada. Según Wikipedia: “Anónimo. De la colección de Pieter Deheijde”
Marieke Hendriksen. Entre historias e historia : el espejo del arte contemporáneo 01.09.2013