Ferrater : una biografia al marge de la memòria


Jordi Amat en el seu llibre Vèncer la por : vida de Gabriel Ferrater [1], [2] ens proposa una biografia del literat més enllà del seu mite, esquivant el personatge, fugint de la memòria deformadora, basant-se en fonts primàries, sobretot epistolaris. El resultat és una biografia que pretén acostar-se a la persona i reflectir en la seva obra el seu pensament i el moment històric de la literatura catalana que va viure. Una biografia que es situa explícitament al marge de la  memòria, no partint, per tant, del record dels qui el van conèixer, sinó més aviat dels seus propis escrits, tant dels publicats com dels personals, i en els que tenen presència destacada l’erotisme i la por.

Gabriel Ferrater. Reus, 1922 – Sant Cugat, 1952

En aquest cas per literatura catalana no hauríem d’entendre exclusivament la literatura escrita en llengua catalana, tot i que és l’àmbit on se centra el llibre. Hauríem d’ampliar el marc a la literatura escrita o produïda a Catalunya. Juntament amb reconeguts autors de llengüa castellana hi té cabuda tot el món de les editorials, de les traduccions, de les ressenyes de llibres, dels premis literaris i, atesa l’època que es tracta, també un element clau: la censura.

Amat busca defugir de tòpics i extreu la informació principalment de tres tipus d’epistolaris: cartes publicades a llibres,  cartes reproduïdes a revistes o monografies acadèmiques i les cartes inèdites  conservades en fons  institucionals o privats. També cal afegir-hi els dietaris de contemporanis i articles de l’època consultats en hemeroteques.

Veiem algun fragment

Sobre la metodologia

El meu criteri principal ha estat limitar al màxim la construcció d’escenes a partir de la informació que procedeix dels records. La memòria, quan funciona, fa allò que li pertoca: deformar. Pàg. 382

Sobre el biografiat i altres literats

Riba havia remogut aigües estancades. Ho havia fet amb la seva poesia tan culta i a la vegada tan vital. Aquella era l’obra que comptava. El Riba poeta havia estat el Riba essencial.  (…) Ell que al costat de Riba, només sembla un enfant terrible. Ell  (…) prepara un trencament literari que serà també una revolució moral: una manera més honesta de concebre la imaginació literària per mirar-se la vida amb plena lucidesa. Després d’ell res podrà tornar a ser igual. Aquesta és la hipòtesi d’aquesta biografia.  Pàg. 11

El que l’importa del projecte de Jaime Gil, com un mirall on ell també se sap reflectit, és la substantivació del que anomena “ser ético de nuestro tiempo”.  (…)  El que mirava el desconcert i a través del desconcert indagava en la pròpia subjectivitat. Així entenia la sensatesa. La feia equivalent a una característica d’ordre moral: la decència. “Ya entiendo que llames decentes a los que prefieren la verdad a la dignidad o la exaltación”. Era una qüestió vital, era una qüestió literària. (…) Vers a vers, sense exaltació, deixant la dignidad a banda, a partir d’una exigència lúcida, anar perfilant la vida moral d’un home. Aquest és el Gabriel Ferrater essencial.  Pàg. 15-16

Tot plegat un joc de miralls que reflecteixen el desig i aquella frase d’Ausiàs March que ressonava al Salvatge cor de Carles Riba i que és la constant de la poesia de Ferrater: la carn vol carn. La carn no vol el verb. La carn de la jove pura no vol el verb del poeta pur. Vol carn. “Tot plegat un joc pervers”. Una perversitat tan real, tan vital i tan bruta que no podia ser dita. Perquè si es digués embrutaria una literatura. Per això –un altre joc pervers–  Garcés deia als seus companys del jurat que no havien de premiar a De nuces pueris.
Ferrater és a l’Hotel Colón esperant que es faci públic el veredicte, no és a la sala on es delibera, però allò que Garcés està plantejant és el mateix que ell havia diagnosticat davant el cadàvr de Riba: els límits d’una literatura, els marges més o menys estrets de la seva llibertat per expressar veritat, fantasia i lucidesa. Garcés defensa l’existència dels límits, la poesia de Ferrater els derrueix. Garcés defensa una moralització convencional de la literatura; des de la literatura, Ferrater explora una moral de vida que ja avança pel camí de la dècada dels seixanta.  Pàg. 23

Sobre els oïents i alumnes

Aquell home d’elegància antiga i veu pastosa, combinant la intel·ligència del lector amb la lucidesa que propulsava l’alcohol, els parlava de literatura sense formalismes, exhibint la seva intel·ligència lúdica, descobrint que la crida del cos que ells sentien era la mateixa passió sobre la qual havia experimentat feia mig mil·leni Ausiàs March i que comentant aquells versos antics podien entendre millor què els estava passant a ells per dins.  Pàg. 36

 

La producció literària de Gabriel Ferrater destaca en diversos camps: poesia, crítica literària, història de la literatura. Molta d’ella encara es dispersa i a vegades es concreta només en apunts de classe fets pels seus alumnes. L’obra poètica sí que està recollida de forma ordenada. Consta de tres llibres i una recopil·lació dels tres anteriors

Da nuces pueris, 1960

Menja’t una cama, 1962

Teoria dels cossos, 1966

Les dones i els dies, 1968

Per consultar la seva obra està molt ben treballat el blog d’Enric Blanes:  Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater  [3]

En l’obra poètica de Ferrater trobem dos temes que ocupen un lloc privilegiat: l’erotisme i la por. El primer conscient i voluntàriament; el segon es traspua en tota la seva obra.

Hem escollit un tant a l’atzar dos poemes per mostrar la vessant eròtica.

El 15 de gener de 1958, als trenta-sis anys, va donar per acabat el seu primer poema adult. L’havia escrit en anglès. No el va publicar mai, però el tenia memoritzat. Al llarg de deu anys va distribuir-ne tres o quatre còpies manuscrites a altres tantes dones, amb peticions variants. Es titulava “On mating”.  Pàg. 12-13

Amat ens ofereix el poema i la traducció al català de Joan Ferraté, germà de Gabriel Ferrater

Hem triat també el poema Úter, publicat per primera vegada a Teoria dels cossos, 1966, i posteriorment a la recopil·lació Les dones i els dies, 1968

Amat parla de lucidesa, sí, i d’agosarada quotidianitat, podríem afegir. I fins i tot podríem parlar d’un erotisme natural, biologista, carnal, tal i com es mostra en el fragment que Ferrater comenta el poema Salvatge cor de Carles Riba

… els éssers humans, cal no oblidar que som abans que res animals, éssers d’existència física, i és només en aquesta descarnada i nua existència física que ell s’apreciava a si mateix. I és meravellós de veure que la culminació de tot el treball d’una vida d’un intel·lectual de primera categoria es resol en aquesta xifra de saviesa que és el veure’s a ell mateix com un pur ésser animal i com un animal eròtic, com són els animals. Pàg. 301

 

Pel que fa a la por, el seu reflex ja no és tan a flor de pell, però hi és per tot arreu.
Al poema llarg In Memoriam, inclòs a Da nuces pueris, descriu tota l’estona la por dels petits i la por dels grans. Tot i que considera que la por no és un gran tema per literar o filosofar, només pel fet de que molts homes n’han tingut cal que també es parli d’ells.
I a l’encara més llarg Poema inacabat, inclós a Teoria del cossos, tot dóna una sensació de que un dels principals motius que el duu a escriurte’l és la por a l’oblit.
No està molt clara aquesta por.  Hi ha qui la veu més coiuntural, fruit del seu temps. Així, per exemple, Ramón González Férriz, en la seva ressenya sobre el llibre d’Amat [3], hi denota sobretot el pas endavant que va suposar la publicació dels seus poemes i el contingut de les seves crítiques literàries sabent que no seria fàcilment acceptat.
Amat, en efecte, recull aquesta idea com a motor central del seu assaig, la revolució que suposà la radicalitat de Ferrater en el panorama de la literatura catalana. Però aquesta radicalitat maniobrava tant a nivell extern com a nivell intern. I per això també ens parla dels dimonis que l’acompanyaven i de la necessitat d’estimar i ser estimat que tenim els éssers vius.

L’inici del capítol final “Ombra espessa” Amat l’encapçala amb un fragment de l’obra Del desig de Joan Ferraté

“La por no es deixa vèncer, perquè és l’altra cara de totes les nostres afirmacions, i sobretot de les més profundes i essencials: vèncer la por no fóra potser sinó el mateix que suïcidar-se.”  Pàg. 315

El llibre de Jordi Amat ens col·loca davant la vida d’un autor valent, de pensament lliure, capaç de produir obres  trencadores i d’analitzar textos d’altres autors molt diversos i diferents, per extreure’n la seva essència d’una manera coherent; i incapaç, en canvi, de saber dossificar la seva pròpia coherència vital i de poder vèncer la por de viure.

 

[1] Amat, Jordi. Vèncer la por : vida de Gabriel Ferrater. Barcelona : Edicions 62, 2022. ISBN 9788429780116

[2] Jordi Amat ens presenta la biografia “Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater” Més 324, 20/04/2022. [Consulta: 31.07.2022]

[3] Blanes, Enric. Un fres de móres negres. Apunts sobre Gabriel Ferrater   [Consulta: 31/07/2022]

[4] González Férriz, Ramón. Gabriel Ferrater, el poeta que venció el miedo de la cultura literaria catalana El Erizo y el zorro. El Confidencial

14.06.2022 [Consulta: 31.07.2022]

Altres recursos

[5] Any Gabriel Ferrater. Generalitat de Catalunya. 2022 [Consulta: 31.07.2022]

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.