Coberta de llibre amb la il·lustració Papyrus de James Bruce
L’obra d’Irene Vallejo El infinito en un junco [1] es presenta com una història del llibre, però de fet esdevé una història de la literatura. Partint de l’evolució dels diferents formats que ha anat prenent el llibre en el decurs dels temps, es ressegueix l’evolució del seus continguts, dels seus autors i dels seus lectors. D’entrada assistim al descobriment de l’escriptura i de l’alfabet, per passar després a les diferents formes d’emmagatzemar i organitzar els llibres per poder-ne fer ús. Per tant, l’obra també és una història de l’escriptura i, fins i tot, una història de les biblioteques.
En principi se centra en el món clàssic: Grècia i Roma. Però en realitat ens submergim per una banda en l’Orient proper : Mesopotàmia i Egipte. I per l’altra se’ns remet constantment a l’època actual, estirant el fil argumental de cóm s’ha llegit i s’ha interpretat allò que anomenem “món antic”. L’autora dóna molta importància a la possible intenció dels autors i a la repercussió del contingut de les obres fins avui dia. La presentació cronològica és constantment sacsejada per la remissió del que es narra en l’Antiguitat a èpoques més recents. La comparació del mateix concepte en diferents temps és molt fluïda: la comunicació i els seus codis orals i escrits; l’accés a la informació i la difusió del coneixement; la censura i la crema de llibres com a persecució de les idees; el rol d’homes i dones i la perspectiva de gènere; la particularitat i la globalització. El Infinito en un junco, que duu per subtítol: la invención de los libros en el mundo antiguo, és en definitiva un viatge per la història de la cultura humanista.
Alguns fragments
Escribir es intentar descubrir lo que escribiríamos si escribiésemos, así lo expresa Margarite Duras, pasando del infinitivo al condicional y luego al subjuntivo, como si sintiese el suelo resquebrajarse bajo sus pies. [Pàg. 17]
Aunque no queda constancia, me atrevo a imaginar que la idea de crear una biblioteca universal nació de la mente de Alejandro. El plan tiene las dimensiones de su ambición, lleva la impronta de su sed de totalidad. “La Tierra”, proclamó Alejandro en uno de los primeros decretos que promulgó, “la considero mía”. Reunir todos los libros existentes es otra forma –simbólica, mental, y pacífica– de poseer el mundo. [Pàg. 40]
La pasión del coleccionista de libros se parece a la del viajero. Toda biblioteca es un viaje; todo libro es un pasaporte sin caducidad, [Pàg. 40]
Un catálogo no es un simple apéndice de la biblioteca; es su concepto, su nexo y su apogeo. [Pàg. 70]
“Ahora sé cómo traza el dolor rudas páginas cuneiformes en las mejillas” [Pàg. 80, Citant Anna Ajmátova]
El ritmo no es solo un aliado de la memoria, sino que es también un catalizador de nuestros placeres –la danza, la música y el sexo juegan con la repetición , el compás y las cadencias–. También el lenguaje posee infinitas posibilidades rítmicas. [Pàg. 101]
La escritura vino a resolver un problema de propietarios ricos y administradores palaciegos, que necesitaban hacer anotaciones porque les resultaba difícil llevar la contabilidad de forma oral. El momento de escribir leyendas y relatos llegaría después. Somos seres económicos y simbólicos. Empezamos escribiendo inventarios, y después invenciones (primero las cuentas; a continuación los cuentos). [Pàg. 113]
La tolerancia tiene conjugación irregular: yo me indigno, tú eres susceptible, él es dogmático. [Pàg, 193]
Si un amigo, una amada o un amante coloca un libro en nuestras manos, rastreamos sus gustos y sus ideas en el texto, nos sentimos intrigados o aludidos por las líneas subrayadas, iniciamos una conversación personal con las palabras escritas, nos abrimos con mayor intensidad a su misterio, Buscamos en su océano de letras un mensaje embotellado para nosotros. [Pàg, 301]
L’autora, Irene Vallejo és filòloga clàssica
Referències
[1] Vallejo, Irene. El Infinito en un junco : la invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid : Siruela, 2021 (Biblioteca de Ensayo ; 105) ISBN 9788417860790
La primera edició és de setembre de 2019. A partir de la 28a edició, de fet, reimpressió, de març de 2001 inclou a modus d’epíleg “Nota para la tribu del junco” on s’adreça als lectors de l’obra situant-se en els temps de pandèmia.
Altres ressenyes
- Altares, Guillermo. El fenómeno Irene Vallejo: así se hizo. El País. Cultura. 04/11/2020. [Consulta: 30/04/2021]
- Hermoso, Borja. La cara oculta de ‘El infinito en un junco’. El País Semanal. 27/12/2020. [Consulta: 30/04/2021]
- Zabaleta, Fran. «El infinito en un junco», de Irene Vallejo: el «Sapiens» de la historia del libro. Fran Zabaleta [Blog]. [Consulta: 30/04/2021]
- Cencerrado, Luis Miguel. El infinito en un junco. Biblogtecarios. 06/04/2020. [Consulta: 30/04/2021]
- Marquina, Julián. Irene Vallejo gana el Premio Nacional de Ensayo 2020 por su obra «El infinito en un junco» Julian Marquina [Blog], 04/11/2020. [Consulta 30/04/2021]