Tres investigadors del CSIC presenten un article [1] que pretèn establir un model per mesurar l’impacte i la influència de la recerca en humanitats i ciències socials en audiències acadèmiques i no acadèmiques.
Resum (Traducció de l’original en anglès [1])
L’activitat científica en Humanitats i Ciències Socials (HSS) presenta unes característiques especials que requereixin l’ús de diverses fonts i metodologies per avaluar adequadament el seu impacte i influència tant en el públic acadèmic com en el no acadèmic. Aquest estudi pretén explorar la validesa de fonts d’informació tradicionals i alternatives per a l’anàlisi de les característiques de la recerca en HSS i el seu impacte acadèmic i la seva influència (considerant la influència social, mediàtica, informativa i política). També es pretén destacar les diferències entre Humanitats (H) i Ciències Socials (SS) i analitzar les variables que determinen els diferents tipus d’impacte i influència de la recerca en cadascun d’ells. S’utilitzen les següents fonts d’informació: Web of Science, conCIENCIA (base de dades institucional), Google Scholar, Unpaywall, Altmetric.com i Overton, que se centren l’estudi del Consell Superior d’Investigació i Ciència (CSIC) d’Espanya. Els resultats obtinguts mostren que les fonts institucionals fan recerca local visible, que té alts percentatges d’accés obert. Es verifica la utilitat de les fonts alternatives per mesurar la influència social, mediàtica, informativa i política, atès que les publicacions en HSS tenen un nombre important de mencions. S’observen diferències significatives entre H i SS en termes de cobertura de publicacions (més alt en H a la base de dades institucional), idioma (més castellà en H), accés obert (percentatges més alts en SS) i impacte mesurat a través de conCIENCIA (el més gran nombre de documents amb un gran impacte es troba a H). A més, la influència en audiències no acadèmiques augmenta per l’orientació internacional de la recerca, el major impacte acadèmic, la participació dels centres en SS i la immediatesa de les publicacions. Aquest estudi és un punt de partida per a la investigació del futur, ja que explora diverses eines i fonts de dades per analitzar la influència de la investigació en HSS en diferents públics. Una anàlisi exhaustiva també facilitarà la proposta de noves mètriques aplicades a l’avaluació HSS, destacant la seva importància per al conjunt de la societat.
L’estudi parteix de dues hipòtesis:
H1 Les pràctiques de producció i difussió del coneixement en Humanitats (H) i Ciències Socials (SS) són prou diferents, per tant caldria esperar que el seu impacte i influència també ho fossin
H2 Detectar variables relacionades amb la visibilitat de les publicacions podria ajudar a augmentar el seu impacte i influència en altres audiències
Per validar-les o refutar-les proposa tres objectius
– Explorar la validesa de les fonts tradicionals i alternatives i la seva relació amb l’impacte i influència de la recerca
– Analitzar els models d’activitat i impacte i influència, comparant Humanitats i Ciències Socials
– Estudiar l’existènia de possibles relacions i interccions entre variables, les quals podrien donar forma a l’impactr i influència de la recerca en HSS
A la taula 1 es mostren els nivells, dimensions, indicadors i fonts de l’estudi
Destaquem en l’anàlisi altmètrica els indicadors per a les influències:
Social –> Twitter / Mediàtic –> Altmetric.com / Informativa –> Wikipedia / Política –> Overton
Per evitar solapaments i repeticions i poder fer el seguiment correcte de les publicacions
es prenen només aquells que tenen DOIs i s’agrupen en tres conjunts:
WoS-art : articles provinents de WoS, principalment de SSCI
C-art : articles de conCIENCIA que no estan a WoS
C-book : llibres i capítols de llibre de conCIENCIA
A la figura 1 es veu la distribució
I a la taula 2 la comparació dels indicadors bibliomèrics segons la seva tipologia documental
A la figura 2 la comparació entre H i SS d’activitat científica, accesssibilitat i col·laboració
A la figura 3 la comparació entre H i SS de l’impacte
A la taula 4 la comparació de la influencia segons tipologia documental
I a les Conclusions de [1]trobem
“Per analitzar els possibles factors que contribueixen a la influència de les publicacions de recerca en diversos públics (incloses les quatre dimensions d’influència), es realitzen models de regressió logística diferent. En aquest sentit, aquests models il·lustren la importància de l’internacionalitat de la
visibilitat mitjançant l’ús de la llengua anglesa, la inclusió a WoS o la col·laboració amb institucions estrangeres. Així mateix, els documents en OA i els d’impacte acadèmic mostren una influència social important. A més, documents dels centres de Ciències Socials i les publicacions recents també desperten el major interès a les xarxes socials. Per últim, hi ha sinèrgies entre algunes variables, per exemple, la publicació de Ciències Socials en centres és decisiu per augmentar la influència de C-art, així com la publicació amb al impacte a Google Scholar. Totes aquestes proves estadístiques apunten a certes diferències entre Humanitats i Ciències Socials pel que fa a la influència de la seva recerca, tal com s’indica a la primera hipòtesi, i detectar quines variables ajuden a augmentar la visibilitat de les publicacions en altres públics, tal com indica la segona hipòtesi.
En conclusió, l’estudi realitzat ha demostrat que l’ús de fonts múltiples permet recopilar millor la producció local i obtenir dades addicionals no incloses
en bases de dades internacionals, com les relacionades amb la influència no acadèmica de les publicacions. Això és especialment important tant per a les Humanitats com les Ciències Socials, on els resultats científics publicats en articles indexats en bases de dades internacionals són, en proporció, molt més baixos que en altres àrees.”
Bibliografia
[1] De Filippo, Daniela; Morillo Fernanda; González-Albo, Borja. Measuring the impact and influence of scientific activity in the
Humanities and Social Sciences. Publications. 2023; 11 (2), 31- https://doi.org/10.3390/publications11020031