El filòsof de la ciència Philip Kitcher considera en el seu article Philosophy inside out [1] que cal donar la volta a la filosofia per permetre-li respondre millor als dubtes de la nostra època. Centrant-se en la filosofia anglòfona i en John Dewey, declara que no pot ser que per abordar qüestions filosòfiques sempre prevaleixin les mateixes categories emprades per l’epistemologia i la metafísica, i que, sense treure’ls la seva importància en àmbits més pròpis, ja ha arribat el moment d’incorporar altres vias de treball protagonitzades per altres corrents i plantejaments. Proposa en definitiva, dient-ho d’una manera gràfica, girar del revés el corpus filosòfic, per treure cap en fora tot el que queda amagat dins, per a que demostri també la seva capacitat per enriquir la metodologia necessària per afrontar els reptes filosòfics actuals.
 |
 |
Hem
traduït l’article original en anglès Philosophy inside out [1]
al català Filosofia del revés
[Drets pendets d’obtenir de l’autor i de la revista
L’article comença amb una historieta a mode de conte on es reflexiona sobre què és valora més en música: la cerca de la perfecció tècnica en obres de difícil execució, encara que siguin desconegudes, o la interpretació dels clàssics i l’emoció que desperten. Aquesta dicotomia la trasllada l’autor al món del pensament anglòfon per proposar una “reconstrucció en filosofia” que es basaria en posar en qüestió l’èmfasi que s’atorga a certs enfocaments considerats com les “àrees centrals”: la metafísica, l’epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment. En canvi, el que es proposa és atorgar més interès en altres temes considerats “perifèrics”. Pren com a filòsof de referencia a John Dewey (1859-1952) i les seves obres Reconstruction in philosophy i Democracy and education, on considera la filosofia com un tipus de teoria general de l’educació que perseguiria formar les “disposicions fonamentals, intel·lectuals i emocionals, cap a la natura i el proïsme”; i que llevat del cas que es prengui com un exercici merament formal, destinat a ser “complaença sentimental per a uns pocs”, la filosofia pren importància si “audita l’experiència passada i el seu programa de valors té efecte en la conducta”. Per no caure en aquesta “complaença sentimental per a uns pocs” la filosofia ha de tenir present dues qüestions:
- Els problemes filosòfics sorgeixen en situacions que afecten a moltes persones, no només a una elit
- El desenvolupament del llenguatge tècnic, inintel·ligible per a profans, és especialment problemàtic en filosofia.
Pel que fa al llenguatge tècnic, també el fan servir la matemàtica, la física i la biologia, i no per això es consideren esotèriques. Potser hi ha una diferencia clau en el fet que, per exemple, els físics de partícules i els biòlegs moleculars poden descriure seqüències de passos que condueixen a respostes de qüestions tècniques més àmplies i comprensibles. Aquest mètode de reducció a preguntes més petites no funciona necessàriament en filosofia, atès que res assegura que no segueixin les controvèrsies. En canvi, la matemàtica i la seva capacitat per introduir nous llenguatges i descobrir nous mètodes de recerca, pot ajudar molt a la filosofia. Però és que a més, com diu Dewey a The Influence of Darwin in philosophy, and other essays, les qüestions filosòfiques “no les resolem, les superem”.
Pel que fa a l’afectació, tal i com diu Dewey a The Quest of Certainty, l’impuls a la filosofia ha estat present en tots els contextos humans, des del paleolític fins als nostres dies, i el problema més profund de la vida moderna no és altre que “restaurar la integració i la cooperació entre les creences de l’home sobre el món d’avui i els valors i propòsits que haurien de dirigir la seva conducta”.
Dewey ens traça doncs dos eixos: l’eix del coneixement de la natura i l’eix d’identificació dels valors. L’eix del coneixement de la natura ha estat present en molts filòsofs i ha mostrat el valor del pensament informat mostrant , per exemple, maneres d’emmarcar camps d’investigació naixent. L’autor de l’article ho anomena la “llevadora filosòfica”. En aquest eix la filosofia pot jugar un paper clau com assistent per ajudar a aclarir confusions conceptuals. L’eix dels valors també ha estat present sempre en les preocupacions humanes, les quals són variants, individual i col·lectivament, i exigeixen, per tant, a la filosofia la necessitat d’estar al dia en el que aportin les ciències especialitzades. L’eix dels valors ofereix una explicació de l’ètica com una pràctica en evolució, a diferència de les mantingudes al llarg de la història com a fruit d’experteses de caire religiós o a priorístic. La filosofia esdevé així una disciplina sintètica que reflexiona i debat sobre la investigació, les pràctiques socials i la necessitat individual de donar sentit al món i al nostre lloc en ell.
Per il·lustrar l’eix del coneixement de la natura, l’autor menciona diferents àrees de treball i conceptes de discussió: les dicotomies coneixement i creença, o internalisme i externalisme; la idea que tot és revisable; la selecció de les preguntes rellevants per a segons el tipus de persones; l’estudi dels mètodes d’investigació; l’explicació del conceptes metacientífics: teoria, llei, causa i explicació. Aquí dins hi tindríem els metodòlegs del segle XIX, John Stuart Mill i Charles Sanders Peirce, el positivistes lògics, els empiristes lògics i els bayesians. Així com també autors contemporanis com Clark Glymour amb el seu estudi de models causals a partir de dades estadístiques, o com Alvin Goldman, Nancy Cartwright i el mateix Philip Kitcher amb els seus estudis de com millorar el coneixement col·lectiu per adaptar-lo “a l’ús humà”.
Per il·lustrar l’eix dels valors, l’autor destaca dues consideracions importants: la nostra disposició psicològica a l’altruisme i la capacitat d’autocontrolar les inclinacions socialment disruptives.
Elles dues supleixen la manca de termes en la pràctica ètica com “veritat” o “rectitud” i ens ajuden a entendre el progrés ètic. Progrés que costa de tirar endavant mentre la metaètica contemporània no deixi de fer-se preguntes sobre “raons” i “coneixement” i no s’orienti com a tecnologia social, buscant una implicació el més àmplia possible i sempre en termes d’igualtat. Cal revisar també els rols i les institucions generades per el mateix projecte ètic. Per exemple, cuidador i treballador, propietat i matrimoni. I establir la millor forma d’adaptació al nostre temps. També pot ser profitosa la relació entre filosofia i art en les seves diferents formes i èpoques.
Arribats aquí ja ens podem preguntar si les anomenades “àrees centrals” són suficients per encarar l’estudi dels dos eixos de la filosofia mencionats. I més encara si contemplem altres desenvolupaments actuals com poden ser la filosofia de ciències especials com la psicologia, l’economia i la lingüística; la filosofia política que sondeja la democràcia moderna a partir dels problemes que presenta la multiculturalitat; la revisió de l’ètica normativa que plantegen les noves tecnologies o la pobresa global; l’epistemologia social davant les qüestions de raça, gènere i classe; l’aproximació de l’estètica a les connexions entre art i política o la importància filosòfica de les principals obres de música o literatura. Aquests objectes d’estudi han rebut un impuls al prescindir de l’etiquetatge “analític” o “continental” que durant força temps va frenar el seu desenvolupament. L’autor deixa oberta la resposta, però avisa que si l’ensenyament que ofereixen les “àrees centrals” de la filosofia només serveix per establir estàndards alts de precisió i claredat, com el virtuosisme que s’oferia als músics del conte inicial, l’ensenyament haurà fracassat i caldrà girar la filosofia del revés.
Robert Kitcher és filòsof de la ciència
John Dewey fou un filòsof nordamericà del corrent del pragmatisme,
Bibliografia
[1] Kitcher, Philip. Philosophy inside out. Metaphilosophy, 2011. Vol 42, núm 3. Pàg. 246-290. https://doi-org.sare.upf.edu/10.1111/j.1467-9973.2011.01684.x