[En construcció]

En el seu llibre La Passió dels estranys [1], Marina Garcés, intenta allunyar-se de definicions clàssiques sobre l’amistat basades en les seves virtuts, centrant-se en les seves condicions de possibilitat.
El llibre parteix de l’estranyesa que provoca l’existència de l’amistat, com a relació afectiva no institucionalitzada que és.
Amb aquest objectiu, l’autora planteja el concepte “Passió dels estranys”, el qual poc a poc va introduint, i que li servirà per presentar o dissenyar una filosofia de l’amistat. Intentem saber cóm és aquesta passió i qui són aquests estranys

Pel que fa a la passió, l’autora declara

Tota passió és per alguna cosa o per algú. No és, doncs, una força espontània que sorgiria d’un mateix, sinó que és una força d’atracció i d’interès. Malgrat que el terme “passió” provingui de “patir”, la passió no és passiva; és intencional. Per això no ens parla tant de nosaltres mateixos i de com som; no remet a aquesta ficció del jo pur o autèntic, sinó que ens parla del que ens interessa més, del que ens mou, del que ens atrau i ens enfada. La passió ens parla del món, més que de cadascú i manté el món viu i despert a la nostra atenció. És una relació amb l’alteritat més que amb la interioritat.  [1] Pàg. 89

I pel que fa als estranys diu

Anar fins a l’arrel de la passió implica alliberar-la de la seva sexualització, com a sinònim de desig sexual, i de la seva reducció a una afició o emoció intensa. Només així podem entendre que l’amistat sigui la passió dels estranys. És a dir, que poguem concebre l’amistat com una forma d’inclinació cap a l’altre, que és, alhora, una via de coneixement i una experiència de transformació. Els amis i les amigues no són els qui ens fan sentir bé, situats i reconeguts en allò que creiem que som. Són un element de distorsió d’allò que pensàvem ser i de desplaçament dels nostres límits. L’amistat no mira cap endins, es bolca cap a un enfora que ens envolta i que ens recorre, cap a l’enfora que portem dins. Per això no és una manera de ser, sinó una manera d’estar i de fer. La passió per l’amic o l’amiga, la passió entre amics, no és el desig pel que és l’altre, sinó la inclinació per la seva manera d’estar en el món. [1] Pàg 90-91

Amistats estranyes o l’estranyesa de l’amistat

La passió dels que estan fora del cercle dels teus, fora dels que són com tu

Bibliografia

[1] Garcés, Marina. La passió dels estranys. Barcelona : Galaxia Gutenberg, 2025. ISBN 9788410317192

[2] Camus, Albert. L’Estrany. Barcelona : ECSA, 2000. (Proa Butxaca ;33)