El llargterminisme és la ideologia que justifica totes les accions del present en vistes a aconseguir les millores que es proposen de cara a un llarg termini.
En anglès es diu longtermism [1[ i en castellà largoplacismo [2].
Coberta First Monday 2024: 4 (29)
Dins l’àmbit de la intel·ligència artificial (IA) es relaciona amb altres teories o ideologies que aporten controvèrsia a l’hora d’avaluar els seus beneficis [3]. Aquestes teories segons els autors T, Gebru i i Émile P. Torres [4] es poden agrupar sota l’acrònim TRESCAL, i són les següents:
| Ideologia | Definició |
| Transhumanisme |
Ideologia centrada en la idea que la humanitat "es transcendeix a si mateixa" Els transhumanistes moderns afirmen la viabilitat i la conveniència de "millorar" radicalment l'organisme humà, permetent-nos així esdevenir immortals, superintel·ligents, més racionals, etc |
| Extropianisme | Una variant àmpliament llibertària del transhumanisme que posa l’accent en la racionalitat, l’autotransformació, el progrés científic i tecnològic i el creixement econòmic. |
| Singularitisme | Una variant del transhumanisme que emfatitza la fusió d’humans i màquines, i anticipa un esdeveniment futur anomenat la «Singularitat». |
| Cosmisme | Una visió del futur que anticipa la fusió d’humans i màquines, el desenvolupament de la «IA sensible» i la càrrega de ments, la colonització espacial i la «màgia futura» científica molt més enllà de la nostra comprensió i imaginació actuals. |
| Racionalisme | Una ideologia que va sorgir del lloc web LessWrong, fundat per Eliezer Yudkowsky el 2009. Els racionalistes se centren en «millorar el raonament i la presa de decisions humans», i molts membres creuen que la IA avançada és «una cosa molt important per al futur de la humanitat». |
| Altruisme efectiu | Un moviment que es podria veure com el germà bessó del racionalisme. Mentre que els racionalistes busquen maximitzar la seva racionalitat, els altruistes efectius s’esforcen per maximitzar el seu «impacte positiu» al món |
| Llargterminisme | Una «ètica» que combina molts trets centrals de les altres ideologies TESCREA. Emfatitza la importància moral de convertir-se en una nova espècie posthumana, colonitzar l’espai, controlar la natura, maximitzar la productivitat econòmica i crear tant valor com sigui possible dins de l’univers accessible. |
Taula 1 de [4], pàg 10-11, simplificada
I segons els mateixos autors cal estar amatent de les derivades que poden prendre aquestes ideologies, per exemple en el camp de l’eugenèsia, la teoria que postula que la constitució genètica dels humans es pot perfeccionar mitjançant el control de la seva reproducció. [4] [5]
Resum de l’article [4]
L’objectiu declarat de moltes organitzacions en el camp de la intel·ligència artificial (IA) és desenvolupar la intel·ligència artificial general (AGI), un sistema imaginari amb més intel·ligència que qualsevol cosa que hàgim vist mai. Sense qüestionar seriosament si es pot i s’ha de construir un sistema així, els investigadors treballen per crear una «AGI segura» que sigui «beneficiosa per a tota la humanitat». Argumentem que, a diferència dels sistemes amb aplicacions específiques que es poden avaluar seguint els principis d’enginyeria estàndard, els sistemes no definits com «AGI» no es poden provar adequadament per a la seva seguretat. Per què, doncs, la construcció d’AGI sovint s’emmarca com un objectiu inqüestionable en el camp de la IA? En aquest article, argumentem que el marc normatiu que motiva gran part d’aquest objectiu està arrelat en la tradició eugenèsica angloamericana del segle XX. Com a resultat, moltes de les mateixes actituds discriminatòries que van animar els eugenistes en el passat (per exemple, racisme, xenofòbia, classisme, capacitisme i sexisme) continuen estant esteses dins del moviment per construir AGI, donant lloc a sistemes que perjudiquen els grups marginats i centralitzen el poder, mentre utilitzen el llenguatge de «seguretat» i «benefici per a la humanitat» per evadir la responsabilitat. Concloem instant els investigadors a treballar en tasques definides per a les quals podem desenvolupar protocols de seguretat, en lloc d’intentar construir un sistema presumptament omniscient com l’AGI.
Bibliografia
[1] Longterminism (Wikipedia en anglès) [Consulta 30/09/2026]
[2] Largoplacismo (Wikipedia en castellà) [Consulta 30/09/2026]
[3] Ribas Maspoch, Gemma. Llargterminisme. La Vanguardia 11/10/2023 [Consulta 30/09/2026]
[4] Gebru, T., & Torres, Émile P. (2024). «The TESCREAL bundle: Eugenics and the promise of utopia through artificial general intelligence». First Monday, 29(4). [Consulta 30/09/2026] https://doi.org/10.5210/fm.v29i4.13636
[5] Eugenèsia (Viquipèdia) [Consulta 30/09/2026]
[6] Eugenèsia DIEC2 [Consulta 30/09/2026]