DP Misra en el seu article Mètriques de publicació [1] fa una síntesi a vista d’ocell de les mètriques a nivell de revista, d’autor i d’article, explicant els diferents tipus i utilitats, així com formulant els advertiments que cal tenir present a l’hora d’interpretar-les.
Figura 1 Misra D. P. Publication metrics 2022, pàg 320 [1]
Resum article (traducció)
Les mètriques de publicació permeten l’avaluació del rendiment de les cites o de la utilització de l’obra publicada. Les mètriques a nivell de revista depenen de la base de dades les cites de les quals s’analitzen. Les mètriques de publicació de Web of Science inclouen el factor d’impacte de revista (JIF) àmpliament utilitzat i altres índexs com Journal Citation Impact, Eigenfactor, Eigenfactor normalitzat i Article Influence Score. Les mètriques de Scopus inclouen CiteScore, Source Normalized Impact Factor i SCImago Journal Rank. Les mètriques a nivell d’autor, com el total de cites, l’índex h, l’índex i10 i l’índex g, augmenten inevitablement amb el temps i es poden inflar amb les autocites. Les mètriques a nivell d’article, com les cites totals i les puntuacions d’atenció en línia derivades de Scopus (PlumX Metrics) o Altmetric, indiquen el grau d’utilització i de discussió en els cercles científics d’un article en particular. Les mètriques de publicació són útils per saber a vista d’ocell com de bé s’ha citat o utilitzat una revista o un article individual. No reflecteixen necessàriament la qualitat de l’article. A tall d’exemple, alguns dels articles amb les puntuacions d’atenció d’Altmetric més alts són en realitat publicacions retractades que van obtenir puntuacions altes degut al debat negatiu que van suscitar. Les mètriques a nivell de revista, com el JIF, són fluides i propenses a fluctuacions històriques d’un any a l’altre, tal com s’ha observat recentment en els augments de JIF de les revistes que van publicar una gran quantitat de contingut relacionat amb la malaltia per coronavirus 19. L’avaluació de la investigació científica individual sovint fa un mal ús de les mètriques de publicació com el JIF, quan en canvi haurien de confiar en una avaluació crítica dels articles de recerca per part dels avaluadors.
Introducció (traducció pàg. S319 de [1])
Després de publicar-se en una revista científica, un article pot ser llegit, comentat o citat. Les mètriques de publicació fan referència a l’anàlisi de dades relacionades amb la utilització dels article després de la publicació. Les mètriques de publicació podrien relacionar-se amb la revista on es publiquen articles, als autors dels articles científics, o als articles per se. Moltes de les dades relacionades amb les mètriques de publicació es deriven de les bases de dades bibliogràfiques on es troben aquests articles científics indexats. Històricament s’ha utilitzat l’anàlisi de mètriques de publicació per a l’avaluació de la recerca. Com esperem que es faci evident després de llegir més a través d’aquesta revisió, les mètriques de publicació tenen les seves pròpies limitacions. El resultat de la recerca de un investigador individual no es pot entendre completament només amb una única xifra com l’índex h o altres. Acabada l’última dècada, nombroses organitzacions internacionals (el Manifest de Leiden d’investigadorseuropeus), la Declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca (SFDORA) dels Estats Units d’Amèrica, i el Metric Tide del Regne Unit han destacat les limitacions del simple ús de mètriques de publicació per a la recerca i valoració. Aquestes declaracions recomanen una avaluació holística de l’esforç dels investigadors a les universitats per contractació o promoció, inclosa la seva rellevància en el camp específic de l’investigador i la seva rellevància més àmplia per a la missió de recerca de la universitat o hospital, i la valoració real de la qualitat del treball de recerca en lloc de simplement assenyalar on era publicat o quantes vegades s’ha citat. En aquest context, parlarem de diversos nivells de mètriques: nivell de revista, nivell d’autor, i també mètriques a nivell d’article [resumides a la figura 1] i analitzarem críticament la utilitat i els inconvenients de les mètriques de publicació.
A continuació l’article detalla els tipus de les diverses mètriques i la seva utilitat. Acaba amb una taula d’advertiments i unes conclusions
Taula 2: Advertiments associats amb les mètriques de publicació
Mètriques a nivell de revista
- JIF sovint es considera erròniament sinònim del prestigi de la revista.
- Revistes de determinats camps com les humanitats i la literatura tenen menys citabilitat i, per tant, tenen JIF més baixos
- JIF és propens a fluctuacions excessives en successives publicacions anuals.
- Revistes que publiquen principalment articles de revisió o articles de metodologia o revistes de multiespecialitats tendeixen a tenir el JIF més alt.
- Els càrtels de citacions poden inflar artificialment el JIF.
- Les mètriques a nivell de revista no poden capturar en temps real la qualitat de les aportacions editorials.
- Les mètriques a nivell de revista no reflecteixen la qualitat del treball de l’investigador individual, però sovint s’utilitzen malament per a finalitats d’avaluació o valoració de la investigació.
Mètriques a nivell d’autors
- Les mètriques a nivell d’autor augmenten amb el temps, per tant, no poden utilitzar-se per fer comparacions entre investigadors en diferents etapes de la seva carrera acadèmica.
Mètriques a nivell d’article
- Les puntuacions d’atenció no denoten la qualitat de l’article, sinó més aviat indiquen la notorietat dels articles en alguns casos.
- Les cites d’articles no reflecteixen necessàriament la qualitat de l’article, de fet, també augmenten amb el temps.
- Les autocitacions poden inflar les mètriques a nivell d’article que es basen en el nombre de citacions.
JIF: Factor d’impacte de la revista
Traducció de la Taula 2 Misra D. P. Publication metrics 2022, pàg 325 [1]
Conclusions (traducció)
Les mètriques de publicació proporcionen una visió a vista d’ocell de com de bé s’ha utilitzat una revista o article individual en termes de cites i ús. Mètriques a nivell de revista, com ara el JIF indiquen només el rendiment mitjà de citació d’un determinat article en una revista Tanmateix, el JIF i altres mètriques a nivell de revistes s’utilitzen àmpliament per a l’avaluació de la investigació d’autors individuals, la qual cosa és una pràctic incorrecta. Les mètriques de publicació a nivell d’autor i les cites a articles individuals augmenten inevitablement amb el temps. Les autocitacions inadequades podrien inflar tant les mètriques a nivell d’autor com les de nivell d’article, per tant, les mètriques de publicació no s’han de prendre mai com l’única mesura de la validesa científica de la recerca o dels investigadors.
Bibliografia
[1] Misra D.P. Publication metrics : types, utility, and caveats. Indian J Rheumatol 17(Suppl 2):p S319-S327, December 2022. | DOI: 10.4103/0973-3698.364674