[En construcció]
Els autors Turin, Mohammad i Chowdhury en un article [1], presenten una aproximació al concepte de paradigma, on incloeun la seva definició, els tipus que hi ha i la seva finalitat. Potser hi trobem a faltar el per què del seu funcionament.
Imatge de Gettyimages
Comença a modus de resum anomenant els punts destacats:
-
Un paradigma de recerca és un marc que guia la manera de fer la recerca, basant-se en supòsits sobre la realitat (ontologia), el coneixement (epistemologia) i la metodologia.
-
Els paradigmes principals inclouen el paradigma positivista (objectiu i quantitatiu), el paradigma interpretativista o constructivista (subjectiu i qualitatiu), el paradigma pragmàtic (mètodes mixts) i el paradigma crític (que qüestiona el statu quo).
-
Conèixer aquests paradigmes és crucial, ja que configuren tot el procés de recerca, des de la formulació de preguntes i la selecció de mètodes fins a la interpretació de les troballes.
D’entrada defineix què és el paradigma de recerca
El paradigma de recerca comprèn creences fonamentals, suposicions i formes de pensar que guien els investigadors en el seu treball i estudis.2 Actuant com una lent o marc, un paradigma de recerca permet als investigadors comprendre i interpretar el món que els envolta. Això engloba la visió del món o la postura filosòfica que guia el procés de recerca, incloent-hi la formulació d’hipòtesis, el disseny de la recerca, la recopilació de dades i l’anàlisi. En definitiva, un paradigma de recerca dóna forma als processos de recerca des de la identificació del problema i la formulació de les preguntes de recerca fins als mètodes emprats per trobar respostes i interpretar els resultats.
A continuació dona una visió general dels ipus de paradigmes de recerca
Els paradigmes de recerca comuns inclouen el positivisme (centrat en mètodes objectius i quantitatius), l’interpretativisme o el constructivisme (centrat en mètodes subjectius i qualitatius), el pragmatisme(utilitzant mètodes mixtos per abordar millor el problema de recerca), així com la teoria crítica (que té com a objectiu criticar i canviar les estructures socials mitjançant la identificació de dinàmiques de poder i desigualtats) (FIGURA 1). Cadascun d’aquests paradigmes ofereix una perspectiva diferent sobre la recerca i es caracteritza per supòsits filosòfics8 sobre la naturalesa de la realitat (ontologia), la naturalesa del coneixement (epistemologia) i els mètodes adequats per adquirir coneixement (metodologia)
Bibiografia
[1]
Turin, Tanvir C ; Raihan, MohammadmM H; Chowdhury Tanvir C. “Paradigms of approaches to research”. Bangabandhu Sheikh Mujib Medical University Journal|2024;17(2):e73973 doi: 10.3329/bsmmuj.v17i2.73973