La variació d’enfocament dins la cienciometria entre l’anàlisi per cites i les altmètriques fan pensar si no ens trobem davant d’un canvi de paradigma.
El cel copernicà
En l’estudi de la ciència es constaten moments de trencament, de situacions de crisi de les presumpcions acceptades, que suposen un canvi d’enfocament del marc del procés científic, del que tècnicament s’anomena paradigma. De manera anàloga, en l’estudi de la cienciometria on tenen un paper essencial i gairebé exclusiu el seguiment de les cites i l’impacte de les revistes, des de fa uns 7 anys han irromput les altmètriques que amplien aquest seguiment de la producció científica a la repercussió a les xarxes socials i a les mencions en tota mena de publicacions en línia. Han començat a produir-se discrepàncies entre la funció d’unes i altres i la seva comparabilitat.
El sociòleg de la ciència Lutz Bornmann, del Max Planck Society de Munich, proposa que aquesta revolució ja la tenim aquí i per explicar-ho estableix en el seu escrit Scientific revolution in scientometrics : the broadening of impact from citation to societal [1] un paral·lelisme amb l’esquema clàssic de l’historiador i filòsof de la ciència Thomas S. Kuhn al seu llibre L’Estructura de les revolucions científiques [2].
Les revolucions científiques
Thomas S. Kuhn (1922-1996)
Per a Khun la ciència no “avança” sempre d’una manera lineal on cada passa és la suma de les anteriors, si no que moltes vegades es donen “salts”, “trencaments”. En diferents etapes més o menys llargues de “ciència normal”, és a dir, de funcionament seguint uns paràmetres establerts, interrompen fets que no es poden explicar en base al marc teòric acceptat. Aquestes anomalies van agafant cada cop més importància, es reprodueixen i provoquen la crisi del període de ciència normal. Cal una nova interpretació, un nou lèxic o taxonomia dins d’un nou marc, un canvi de paradigma. La crisi es pot accentuar entre els partidaris del vell i del nou model, fins que el nou s’acaba imposant i es reinicia llavors un nou període de ciència normal.
Galileu Galilei (1564-1642)
D’exemples se’n troben forces: la dinàmica newtoniana, el descobriment de l’oxígen i la revolució química de Lavoisier, la selecció natural darwiniana, la termodinàmica de Clausius i Kelvin, la teoria de la relativitat .d’Einstein, i altres. K. Brad Wray ofereix 31 exemples de revolucions científiques que seguirien l’esquema de Kuhn [3]. Però la més comentada sempre sol ser la revolució copernicana i el paper que desenvolupà Galileu. En el seu cas el paradigma ptolomeic va entrar en crisi i la revolució va portar inexorablement el paradigma copernicà.
Una qüestió central del plantejament de Khun és la inconmensurabilitat dels dos paradigmes. Aquí és on més cruament es veu el trencament, la discontinuïtat. Els dos marcs conceptuals, el vell i el nou, poden ser comparables fins a cert punt, però no mesurables amb les mateixa unitat. Amb el canvi de paradigma la vara de mesurar salta pels aires.[5]
La revolució cienciomètrica
Bornmann va proposar per `primer cop aquest paral·lelisme el 2014 [4] i el 2016 l’ha ampliat [1].
Des de la seva aparició el 1979 la cienciometria [6] s’ha desenvolupat en una àrea força distintiva: la recerca científica i la seva difusió a partir de la publicació científica. I ha emprat unes eines prou definides: la mesura de l’ús i sobretot de l’impacte d’aquestes publicacions a partir de l’anàlisi de cites.
S’han anat incorporant nous termes: quartil, percentil, categories, … fins i tot l’índex h. Però cap d’ells suposa una alteració de la taxonomia. Estàvem per tant en una etapa de “ciència normal”.
Ara bé, el terme clau potser més important “impacte científic“, mesurat per les bases de dades Web of Science o Scopus, i que estava circunscrit al context de la ciència, a finals dels 90’s comença a traspassar el seu àmbit. Cobra una importància enorme la relació entre societat i ciencia, el valor per a la societat de la ciència, el que es podria anomenar impacte social. Impacte que ha de recollir quatre vessants: social, cultural, ambiental i econòmica. La recerca científica pot contribuir a millorar aspectes de qualsevol dels quatre, però per mesurar-la ja no serveix l’impacte exclussivament científic. Les altmètriques, “mètriques alternatives” com el seu nom indica, apareixen llavors amb tot el seu potencial com una nova taxonomia que podria dur a terme aquesta tasca.
Tanmarteix però, s’hi han dipositat grans expectatives que encara s’han de validar.
Un estudi recent de Ismael Ràfols, Nicolás Robinson-García i Thed N. van Leeuwen [7]proposa que cal despendre de les altmètriques la perspectiva que encara arrastren de l’anàlisi de cites i l’impacte científic que posa l’accent en l’auditoria, en el recompte numèric de mencions, o en la quantificació exclusiva de l’atenció en línia.
Diferencia perspectives altmètriques
Són propostes incipients però que clarament impliquen, ara sí, una inconmensurabilitat de marcs conceptuals i, per tant, un canvi de paradigma.
Bibliografia
[ 1] Bornmann, Lutz. Scientific revolution in scientometrics: the broadening of impact from citation to societal. Dins de: Theories of informetrics and scholarly communication. Cassidy R. Sugimoto (ed.). Berlin, New York : De Gruyter, 2016. Pàg. 347-359
[ 2] Kuhn, Thomas S. La Estructura de las revoluciones científicas. México : Fondo de Cultura Económica, 1990
[ 3] Wray, K. Brad, Kuhn’s evolutionary social epistemology. Cambridge : Cambridge University Press, 2011. Pàg. 18-19
[ 4]Bormann, Lutz. Is there currently a scientific revolution in scientometrics? Journal of the Association for Information Science and Technology. 2014; 65(3):647-648.
[version Arxiv: https://arxiv.org/ftp/arxiv/papers/1307/1307.6307.pdf]
[ 5]Una explicació en més profunditat es pot consultar al llibre: Moulines, C. Ulises. Popper y Kuhn : dos gigantes de la filosofía de la ciencia del siglo XX. Barcelona : Bonalletra Alcompas, 2015
[ 6] https://ca.wikipedia.org/wiki/Cienciometria
[ 7]Râfols I., Robinson-García N, Leeuwen, T N van. ¿Pueden ser las altmétricas útiles para la evaluación del impacto social? Una perspectiva basada en interacciones en lugar de citas. Ingenio Blog. [Consulta 02/05/2017]. Versió en castellà de la publicada a LSE Impact Blog, el 23/03/2017
Procedència de les imatges
1. El cel copernicà.
The Scientific Revolution and Universities HEDDA, 12.11.2007, vidar.enebakk@iakh.uio.no
https://fdocuments.in/document/the-scientific-revolution-and-universities-hedda-12112007-vidarenebakkiakhuiono.html [Consulta 10/01/2022]
2. Thomas Samuel Kuhn.
Photographer: Bill Pierce (Time Life Pictures/Getty Images) in 1973. Extret de Wikipedia
3. Galileu Galilei
, prepared by Adrian Pingstone in December 2003. Extret de Wikipedia. Domini públic.
4. Diferencia perspectives altmètriques
Râfols I., Robinson-García N, Leeuwen, T N van. ¿Pueden ser las altmétricas útiles para la evaluación del impacto social? Una perspectiva basada en interacciones en lugar de citas. Ingenio Blog. [Consulta 02/05/2017