Zweig : moments estel·lars de la bretxa de gènere


Una de les obres més famoses de Stefan Zweig, on narra esdeveniments  transcendentals de la història de la humanitat, presenta dificultats per resistir una lectura que vulgui superar la bretxa de gènere.  En lloc de dir-se Moment estel·lars de la humanitat, es podria titular Moments estel·lars de la virilitat.
Stefan Zweig L’autor

Stefan Zweig,  Viena  1881 – Petrópolis, Brasil 1942,  va ser un prolífic escriptor de noveles i de biografies en les que unia uns coneixements històrics profunds amb una depurada tècnica literària. Fou un intel·lectual compromés amb el seu temps, antibel·licista i antinacionalista. Tot i ser perseguit com a jueu no es considerà mai com a sionista. La recent pel·lícula Stefan Zweig : Adiós a Europa  narra el seu dramàtic final a l’estar convençut  que el nazisme s’acabaria imposant a tot el món.

 

L’obra
Moments estel·lars de la humanitat  és la traducció catalana de l’original Sternstunden der Menschehheit, escrita el 1927. Duu per subtítol: Catorze miniatures històriques. I d’això es tracta, 14 episodis de moments diferents al llarg de la història de la humanitat on l’acció, el comportament  o la decisió dels seus protagonistes implicà unes conseqüències  molt més enllà del cercle del seu moviment. Els “moments” són:

  • Ciceró. 15 de març de l’any 44 abans de Crist.
    La defensa de la causa republicana fins al final
  • La conquesta de Bizanci. 29 de maig de 1453.
    La caiguda de Constantinopla a mans dels otomans
  • Fugida cap a la immortalitat: El descobriment de l’oceà Pacífic. 25 de setembre de 1513.
    La gesta de Vasco Núñez de Balboa
  • La resurrecció de Georg Friedrich Händel. 21 d’agost de 1741.
    La creació de l’obra El Mesies i el que suposa per al seu autor
  • El geni d’una nit: La Marsellesa. 25 d’abril de 1792.
    L’eclosió d’un himne ardent
  • El minut universal de Waterloo: Napoleó. 18 de juny de 1815.
    L’obediència del general Grouchy provocà la derrota
  • L’elegia de Marienbad: Goethe entre Karlsbad i Weimar. 5 de setembre de 1823.
    La creació del poema
  • El descobriment d’El Dorado. Gener de 1848. J.A. Suter, Califòrnia, gener de 1848
    L’epopeya de la conquesta de l’oest americà i la febre de l’or
  • Moment heroic: Dostoievski, Sant Petersburg, plaça Semenovsk. 22 de desembre de 1849.
    Episodi biogràfic de la vida de l’autor en que es salvà d’un afusellament
  • La primera paraula a través de l’oceà: Cyrus W. Field. 28 de juliol de 1858.
    L’obstinació d’un empresari per col·locar el telègraf submarí entre Europa i Amèrica
  • La fugida cap a Déu. Finals d’octubre de 1910.
    Recreació dels darrers dies i patiments de Lleó Tolstoi
  • La lluita pel pol sud: El capità Scott, 90 graus de latitud. 19 de gener de 1912.
    L’odissea frustrada del descobriment del pol sud
  • El tren segellat: Lenin. 9 d’abril de 1917.
    Les intrigues polítiques que permeteren el retorn de Lenin a Rússia
  • Wilson fracassa. 15 d’abril de 1919.
    L’intent no reixit d’establir una pau duradora al final de la I Guerra Mundial
Llibre Moments estel·lars de la hgumanitat
llibre Sternstunden der Menschehheit

 

La crítica

Com es pot veure pels títols, cada capítol recull la gesta d’una persona del gènere masculí, que amb més o menys encert du a terme una acció que comportarà conseqüències, més o menys directes, a la humanitat o a la història de la humanitat. Cap dels 14 episodis conté una dona com a tema central. De fet, gairebé ni central ni secundari.
A ulls d’avui podríem criticar aquesta obra per no tenir en compte l’altre 50% de la humanitat. Podíem dir fins i tot, sempre des dels ulls d’avui, que no respecta els mínims criteris d’igualtat i que contribueix en engrandir la bretxa de gènere. Pràcticament només intervé una dóna i sempre a nivell secundari: la dona d’en Tolstoi. Ara bé, des del nostre parer, l’obra Moments estel·lars de la humanitat, no furga en la bretxa tan pel fet que no contingui cap empresa duta a terme per una dona, que també, si nó per un visió del món que reivindica les accions enèrgiques, impetuoses, valentes, disposades a superar tota mena d’adversitats i a aconseguir una meta malgrat pugui ser a costa de la pròpia vida. Aquest component heroic, en molts episodis, sembla que es pressuposi que només pot ser materialitzat per un home, per un humà varó . Per tant, es pot inferir que l’autor a l’obra no parla també de dones no perquè no coneixi cap cas o se les hagi oblidat. El problema és que les dones no hi poden ser, no tenen, per definició, el caràcter viril. Ens trobem en consequència davant una obra molt ben documentada i molt ben escrita, però que seria millor que es retitulés com Moments estel·lars de la virilitat

Altres obres

De fet, no és que Stefan Zweig no hagi escrit obres sobre dones. Entre les seves obres n’hi ha unes quantes, tant de biografies com de noveles. Algunes d’aquestes podrien ser:

  • Maria Estuardo, 1934
  • Maria Antonieta : una vida involuntariamente heroica, 1932
  • Carta d’una desconeguda, 1927
  • Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, 1929

Per exemple en la darrera tenim una obra petita, però molt ben escrita i detallista on es narra una història d’intensa passió femenina amb alguns components reivindicatius que, atès el seu any de publicació, gairebé podrien ser alegats d’un incipient feminisme contra les aparences i rigideses socials que subjuguen a les dones. L’autor és capaç de descriure amb molt de detall una emoció interior i particular d’una dona. Ara bé, les dels homes sembla que es duguin a terme amb una altra finalitat més transcedent històricament.

 

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *