Una de les obres més famoses de Stefan Zweig, on narra esdeveniments transcendentals de la història de la humanitat, presenta dificultats per resistir una lectura que vulgui superar la bretxa de gènere. En lloc de dir-se Moment estel·lars de la humanitat, es podria titular Moments estel·lars de la virilitat. |
La crítica
Com es pot veure pels títols, cada capítol recull la gesta d’una persona del gènere masculí, que amb més o menys encert du a terme una acció que comportarà conseqüències, més o menys directes, a la humanitat o a la història de la humanitat. Cap dels 14 episodis conté una dona com a tema central. De fet, gairebé ni central ni secundari. A ulls d’avui podríem criticar aquesta obra per no tenir en compte l’altre 50% de la humanitat. Podíem dir fins i tot, sempre des dels ulls d’avui, que no respecta els mínims criteris d’igualtat i que contribueix en engrandir la bretxa de gènere. Pràcticament només intervé una dóna i sempre a nivell secundari: la dona d’en Tolstoi. Ara bé, des del nostre parer, l’obra Moments estel·lars de la humanitat, no furga en la bretxa tan pel fet que no contingui cap empresa duta a terme per una dona, que també, si nó per un visió del món que reivindica les accions enèrgiques, impetuoses, valentes, disposades a superar tota mena d’adversitats i a aconseguir una meta malgrat pugui ser a costa de la pròpia vida. Aquest component heroic, en molts episodis, sembla que es pressuposi que només pot ser materialitzat per un home, per un humà varó . Per tant, es pot inferir que l’autor a l’obra no parla també de dones no perquè no coneixi cap cas o se les hagi oblidat. El problema és que les dones no hi poden ser, no tenen, per definició, el caràcter viril. Ens trobem en consequència davant una obra molt ben documentada i molt ben escrita, però que seria millor que es retitulés com Moments estel·lars de la virilitat |
Altres obres