L’Edat Mitjana i la formació d’Europa: apunts d’un curs


Els mesos d’octubre i novembre de 2019 hem assistit al curs L’Edat Mitjana i la formació d’Europa, impartit per Jordi Gibert Rebull, al Cèntric del Prat de Llobregat. S’ha tractat de mirar de nou aquest període històric, no al fil dels qualificatius ja assignats tradicionalment, sinó més aviat a partir de la documentació conservada i de les restes arqueològiques trobades. Període en el què, malgrat tots els convencionalismes que suposen les classificacions temporals, es fa palès en efecte un canvi des dels voltants del segle V, amb la caiguda de l’imperi romà d’occident. fins al segle XV, amb la caiguda de l’imperi d’orient. Entre un i l’altre assistim entre d’altres coses a la formació d’Europa.

El sumari del curs es pot consultar a:
L’edat mitjana i la formació d’Europa

El curs ha seguit d’aprop l’obra de Chris Wickham Medieval Europe. Yale University, 2016.

Traduít al castellà per Tomás Fernández Aúz i Beatriz Eguibar., amb el títol Europa en la Edad Media :

una nueva interpretación.  Barcelona : Crítica, 2017. ISBN 9788417067007

 

 

 

 

 

 

 

Si nos referimos  en cambio a los marcos culturales básicos de la Edad Media no sólo resulta más difícil generalizar sino también seleccionar los temas. En este sentido quisiera limitarme a abordar tres aspectos de la cultura medieval que llevan aparejada la asunción de un conunto de supuestos cuya difusión por el territorio europeo fue ligeramente superior a la de otros planteamientos: me refiero a las actituds mantenidas en relación con el honor, el género y la religión.  [pàg 40-41]

 

 

No obstante, y por muy romanizados que estuvieran los primeros reinos “bárbaros”, es claro que se habían producido unas cuantas transformaciones cruciales, y que trataba además de unos cambios que, según iba a demostrar el tiempo, ya nunca habrían de revertirse. El primero de ellos guarda relación con el hecho de que los pueblos germánicos no se consideraban romanos.
[…] El segundo cambio es el de la desaparición irremisible de la antigua unidad de Occidente, que un día se extendiera sin solución de continuidad desde el Muro de Adriano al desierto del Sáhara. […] El tercer gran cambio podría considerarse el de mayor trascendencia. La administración del imperio romano se realizaba por medio de una compleja estructura burocràtica sufragada con los ingresos de un avanzado sistema fiscal…  [pàg. 57-58*

 

La cultura de lo público, la política asamblearia, el cristianismo y su red de obispos, el paulatino desvanecimeinto del sistema fiscal y el comienzo de una política basada en la posesión de tierras, la disminución de las riquezas de la aristocracia, el surgimiento de un campesinado más independiente, y la simplificación del sistema eonómico: todos estos son los rasgos que definen el carácter de los reinos posromanos  [pàg. 67]

 

Bibliografia

Gibert Rebull, Jordi. A l’ombra de Barchinona : antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI) El Prat de Llobregat : Ajuntament del Prat de Llobregat, 2016. (Col·lecció de textos locals ; 11) (Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local, 2013). ISBN9788487486357

Gibert Rebull, Jordi. L’Expressió material del poder durant la conquesta comtal : esglésias, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). Barcelona . Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2018. (Claramonte ; 6) ISBN9788409037575

Gibert Rebull, Jordi. La Fi del món antic i els inicis de l’Edat Mitjana a la Catalunya Central ; economia, societat i territori entre els segles V i VIII. Tarragona : Institut Català d’Arqueologua Clàssica, 2018. (Trama ; 4). ISBN 9788494629846

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *