El llibre de Siri Hustvedt Memories of the future [1] busca a partir d’una narració en tres nivells vèncer el decurs temporal de tot relat. És a la vegada un viatge als inicis d’una escriptora ara ja consagrada i una relectura  d’un diari oblidat i d’una obra novella mai publicada. És una novel·la autobiogràfica en la que el present en el que es situa l’autora era el futur de quan començava a escriure. L’autora és doncs la protagonista i el que fa és repassar i avaluar els plantejaments i les emocions d’un passat des del que projectava un futur al que ja ha arribat.

L’autora ens retrata un frapant Nova York al que arriba des de les planures interiors de Minnessota, i en el que vol tirar endavant malgrat tots els obstacles el seu afany per esdevenir escriptora. Entre les dificultats cobra una especial importància la seva condició de dona. En el retrat també hi figuren tots els autors, autores i llibres amb els que ha format el seu bagatge i que li serveixen per fer una aferrissada reivindicació de la lectura.

Autora: Yifan Wu

Com comença a ser costum no donarem detalls sobre la trama, sinó destacar-ne algun detall.
Es tracta d’una obra complexa per la seva estructura de triple relat i en la que l’ús del llenguatge cobra molta importància.  Tant pels qualificatius com per les màximes, tant pel lèxic com per la sintaxi. Recullim-ne algun exemple de la versió castellana [2] que hem llegit.

Entonces no sabía lo que ahora sé: que al escribir también me escribía (pàg 7)

…me pondría a estudiar a los antepasados de mi criatura muerta (o fallida), los moradores de los volúmenes que llenan las ciudades fantasma que llamamos bibliotecas. (pàg. 8)

…la agresiva y cáustica Canal Street, con los patos de color bronce que colgaban por las patas de tras de cristales grasientos… (pàg 13)

…y las deprimentes y escuálidas lavanderías donde se amontonaban los paquetes de color marrón atados con cordel…(pàg, 13)

En Eight Street Bookshop compré Algunos árboles, de John Ashbery, y lo leí en el tren y luego en voz alta en mi piso, una y otra vez. (pàg. 15)

Todos somos criaturas anhelantes, y anhelamos no sólo hacia adelante, también hacia atrás. Reconstruimos, por tanto, la curiosa y tambaleante arquitectura del recuerdo en estructuras más habitables. (pàg 54)

La imaginación y la ficción suman más de las tres cuartas partes de nuestra vida real” Simone Weil. (pàg 68)

Y recuerda: el mundo ama a los hombres poderosos y odia a las mujeres poderosas (pàg 318)

I pel que fa a la sintaxi reproduïm un fragment original, en castellà i en català [3](pàg 12)

The rhyme and reason of Manhattan’s streets would have to wait. How one neighborhood  related to another could be traced on the map I carried around with me, but it still had no carnal logic. When I leapt up the steps into the sun and the crowds, and my shoes hit the baked asphalt and melting tar, and I heard through the talk and traffic and general roar the cacophony of music from boom boxes hoisted on shoulders or swinging at thighs like suitcases, my skin bristled, my head felt light, and I prepared for the coming sensual assault.

La racionalidad de las calles de Manhattan tendría que esperar. En el mapa que siempre llevaba encima se veía cómo se comunicaban los barrios, pero no había una lógica carnal. Cuando subía los escalones dando saltos hacia el sol y la multitud, y golpeaba con la suela de los zapatos el asfalto ardiendo y el alquitrán derretido, y oía a través de las voces, el ruido del tráfico y el rumor general la cacofonía de músicas procedente de radiocasetes cargados al hombro o a la altura de los muslos como maletas, se me erizaba la piel, sentía un ligero mareo y me preparaba para el asalto sensual que estaba por llegar.”

Encara trigaria una bona temporada a trobar una mica de solta als carrers de Manhattan. El mapa que duia a sobre em permetia deduir els vincles entre els diferents barris, però encara em faltava la lógica carnal. Quan pujava els graons amb quatre salts i sortia entre el sol i la gentada, quan sentia la sola de les sabates sobre l’asfalt recuit i el quitrà a mig fondre i detectava la cacofonia de la música d’un radiocasset sostingut en una espatlla o bressolant-se al costat d’una cuixa com si fos una maleta entre les converses, el trànsit i el brogit general, la pell se m’eriçava, el cap em rodava i tota jo em preparava per l’assalt sensual imminent.

Bibliografia

[1] Hustvedt, Siri. Memories of the future. Simon & Schuster, 2019. ISBN  9781982102838

[2] Hustvedt, Siri. Recuerdos del futuro. Traducción de Aurora Echevarría. Barcelona : Seix Barral, 2019. ISBN 9788432235085

[3] Hustvedt, Siri. Records del futur. Traducció de Ferran Ràfols. Barcelona : Edicions 62, 2019. ISBN 9788429777727

Altres revisions

Memories of the future a novel Siri Hustvedt. Simon & Schuster [Consulta 20/10/2019]

Shulevtz, Judith.  Whas that really me? A novelist discovers her younger self. The New York Times. 26 març 2019. [Consulta 20/10/2019]

Evans, Benjamin. Memories of the future by Siri Hustvedt – Review The Guardian. 10 març 2019. [Consulta: 20/10/2019]

Records del futur – Siri Hustvedt. Edicions 62. [Consulta 20/12/2019]

Carreras i Aubet, Anna. Siri Hustvedt – La memòria és un ganivet Núvol. Punt de llibre. 6 maig 2019. [Consulta 20/12/2019]

Peig, Marc. Ressenya del llibre “Records del futur” de Siri Hustvedt  El Matí digital. 16 juliol 2019 [Consulta  20/12/2012]