Angela Davis és, per la seva trajectòria vital, una autèntica icona del comunisme, del feminisme i sobretot de la negritud.
Arran de la investidura de doctor honoris causa que li va fer la Universitat Pompeu Fabra, el passat 9 de març de 2021 [1] , i de les conferències impartides darrerament al CCCB de Barcelona [2], la seva figura i la seva obra han tornat a primer pla. També hi contribueixen diferents llibres recentment apareguts on s’associen diferents conceptes i reivindicacions amb el moviment negre d’alliberament
La idea de revolució encara és vigent. [3]
No vam implantar el socialisme al món, però vam descobrir que els canvis havien de ser molt més profunds i molt més complexos. I en el transcurs d’aquestes lluites van sorgir moltes preguntes que ens van permetre sembrar la llavor de nous camps d’estudi i de nous moviments; però també, el que segurament encara és més important, de noves preguntes: per sobre de tot, la pregunta sobre la relació entre racisme i capitalisme. [La revolució avui [3], pàg. 8]
Jo defenso ardentment les causes del moviment LGTB, però també he de dir que l’aparició de la igualtat matrimonial com a exigència principal constitueix un procés d’assimilació. Sempre m’he fet aquesta pregunta: per què no podem exigir els drets civils com ara la igualtat matrimonial però deixant clar que això no és cap pas cap a l’alliberament? Per què costa tant deixar clar que, de fet, es tracta d’una institució opressiva basada en els conceptes de propietat, distribució i herència? [La revolució avui [3], pàg. 19]
En tant que em reconec com a feminista, sempre m’ha semblat evident que qualsevol feminisme que privilegiï els qui ja tenen privilegis no significarà res per a les dones pobres, les dones de classe treballadora, les dones negres, les dones transgènere o les dones transgènere negres. [La revolució avui [3], pàg 20]
Hi ha altres lluites al món del mateix tarannà. [4]
La discriminació envers els negres continua i pren diferents expressions. [5]
Las seva vida és un exemple de discriminació rebuda i de lluita per desenmascarar-la i erradicar-la. [6]
Els Rolling Stones li van dedicar la cançó Sweet Black Angel (1972), inclosa al LP Exile on Main Street, dins la campanya internacional per demanava el seu alliberament.
Vídeo pujat a Youtube per Ramiro Luna, 08/03/2019
La música i la lletra és de Mick Jagger i Keith Richard. La traducció és nostra
|
Got a sweet black angel Well, she ain’t no singer But the gal in danger She countin’ up de minutes Ten little niggers For a judge they murdered Well de gal in danger She countin’ up de minutes |
Tinc un dolç àngel negre De fet, no és cap cantant Però ara la noia està en perill Està comptant els minuts Deu negres petits Per un jutge que van matar Doncs sí, la noia està en perill Està comptant els minuts |
Bibliografia
[1] Universitat Pompeu Fabra. Acte d’investidura com a doctora honoris causa per la UPF d’Angela Y. Davis. 09/03/2021. [Consulta: 24/03/2021]
[2] Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona. Angela Davis (Participació en conferències i videoconferències)n [Consulta:24/03/2021]
[3] Davis, Angela. La revolució avui. Barcelona: CCCB, 2019. (Breus CCCB ;91) Conferència dins el cicle “Revolució o resistència”. 09.10.2017 ISBN9788409067589
[4] Davis, Angela. La libertad es una batalla constante : Ferguson, Palestina y los comienzos de un movimiento. Introducción Frank Barat. Madrid : Capitan Swing, 2017, ISBN 978849474071
[5] Davis, Angela Y. Podem abolir les presons? , Traducció d’Aurora Ballester ; Pròleg de Jordi Cuixart ; Epìleg de David Fernàndez. Manresa : Tigre de paper, 2020. ISBN 9788416855650
[6] Titeux de la Croix, Sybille; Ameziane, Amazing. Miss Davis : la vida y las luchas de Angela Davis. Barcelona : Flow Press Media, 2020. ISBN 9788412034639